contactar 
ADC - Associació de Diabètics de Catalunya
menú
L'Escola Santa Klaus, en Mark i el Departament d'Educació
25 de novembre de 2009
Barcelona



Aquests dies molts mitjans de comunicació, s’han fet ressò d’una situació discriminatòria patida pel fill d’una sòcia de l’Associació de Diabètics de Catalunya (ADC), la Sra. Montserrat Cueto, que va denunciar el tracte rebut per en Mark, a l’escola on anava, l’English Santa Klaus, de Barcelona. (S’adjunta una reproducció de l’article de la Vanguardia del 9 de novembre de 2009)

Aquest centre educatiu, va impedir que el nen utilitzés el glucòmetre en horari escolar (fins i tot el va castigar per portar-lo) malgrat acreditar que tenia diabetis tipus 1, i que s’havia de fer glicèmies pel seu bon autocontrol, i li va barrar el pas quan intentava com la resta de companys anar a una excursió, anomenada "el naixement d’un riu".

Des de l’ADC, quan la mare ens va informar, varem contrastar la realitat dels fets, amb proves documentals, gràfiques i instàncies no contestades per part de l’escola. Ràpidament li vam oferir, modestament, el nostre suport psicològic i la preparació de requeriments tramesos per via del burofax, doncs la Direcció del centre escolar no atenia les nostres trucades, ni l’intent de solventar amb diàleg o amb els aclariments oportunes, fer-los avinent que aquesta situació era greument discriminatòria per al menor.

Veient la desídia i despreocupació de l’escola, es va fer arribar la queixa per part de la mare i nostre com a coadjuvants, al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la presentació per escrit de les reclamacions cursades per la Montse Cueto, i que no havien "merescut" contestació per part del centre educatiu. Fruit d’això es va obtenir un lacònic "ja parlarem amb l’Inspector de l’escola que ho vigilarà".

El trist desenllaç desgraciadament ja el coneixeu. L’escola "invita" la mare a canviar d’escola, com aquell que es vol treure el "problema" de sobre. La mare, que abans que res vetlla pel benestar físic i emocional del seu fill, el matricula en un altre centre on afortudanament tot són facilitats i atencions per la plena normalitat en l’escolarització d’en Mark.

Però són molts els interrogants que queden oberts i dels que exigim una contestació; nosaltres com a part interessada i l’opinió pública en general:

  1. Quina certesa tenim que aquesta escola no tornarà a fer el mateix amb un nen o nena que pateix una malaltia crònica, com la diabetis, o altres com celiaquia, asma, epilèpsia, etc.?
  2. És just que aquesta escola nomes admeti nens "sans"?
  3. Què pensa fer el Departament d’Educació amb aquesta escola que està sota la seva supervisió? Li imposarà una sanció? La clausurarà?
  4. Si no s’actua ràpidament, algunes escoles –per evitar "problemes"- poden fer el mateix amb el risc que es consolidi aquesta pràctica?
  5. Qui repararà el dany físic i moral suportat per en Mark i la seva mare, quina "culpa" és tenir un fill petit amb diabetis?
Malauradament, en Mark ja no podrà anar a l’excursió "el naixement d’un riu" com la resta d’alumnes i companys. A la retina de la mare sempre quedarà els plors del seu fill que no entenia i ningú no li explicava per què ell no podia anar a aquella excursió.

La resta de pares i mares, testimonis presencials dels fets, es posaven les mans al cap i intentaven consolar a la mare davant de la postura de la Direcció de l’Escola de l’English Santa Klaus.

Algú de l’esmentada escola Santa Klaus o del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ens pensa contestar? O continuaran amagant el cap sota l’ala?

La manca d’actuació es quasi més greu que la discriminació patida per en Mark i la seva mare.

Jaume Oriell i Corominas
Advocat de l’Associacio de Diabètics de Catalunya

La Vanguardia, 9 de novembre de 2009


veure reproducció de l´article
(en format .JPG)




versión en español



Ampliar Imatge
fes click per ampliar la imatge 
Crèdits