|
menú
|
 |
Presumpció d'innocència i Diabetis
22 d'abril de 2010
Girona
La nostra sòcia Na Clàudia Duran i González ha estat objecte d’acomiadament per part de l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona TMB. Ella ha exercitat amb el suport unànime del Comitè d’Empresa i del Sindicat les oportunes accions judicials encaminades a que es reconegui la nul·litat o la improcedència de l’esmentat acomiadament. Hem de ser curosos i respectuosos amb les decisions judicials --mal grat que algunes “tarden molt en sortir”, altres són bastants incomprensibles per l’opinió publica i fins tot algunes no sembla que tractin de la mateixa manera a les persones en quan a les mesures cautelars-- i no fer judicis paral·lels.
Però com ADC si tenim a dir-hi que les persones que patim malalties cròniques com la DIABETIS, també tenim tot el dret que es respecti escrupolosament el dret a la presumpció d’innocència. I m’explicaré.
A la Clàudia, com a tota justificació per acomiadar-la se li ha dit que després d’unes investigacions fetes per un Detectiu Privat (mitjà aquest no gaire respectuós amb el dret a l’intimitat) contractat per l’empresa, aquest, prescindint del seu estat de salut i dels informes mèdics de la nostra sòcia, ha arribat a la conclusió que no respectava adequadament les exigències derivades d’estar en una situació de incapacitat laboral transitòria (ILT), el que es coneix com a “baixa laboral” el que es considera una transgressió de la bona fe contractual, i porta com a conseqüència la major de les sancions laborals que és l’acomiadament.
Com a persones amb diabetis, volem explicar a l’opinió publica que qui ho ha de decidir és el metge que li donat la “baixa” i si els actes que es demostri que ha fet són o no contraris al tractament pautat per la seva rehabilitació.
A tall d’exemple: les persones amb diabetis quan patim una intervenció quirúrgica com el cas de la Clàudia, hem de mirar de fer compatible el repòs parcial o total que ens han aconsellat els metges, amb la realització d’exercici físic per tal de mantenir els nivells de glicèmia controlats, sense que d’això se’n pugui despendre que hem actuat de mala fe en contra de l’empresa o que això perjudiqui o retardi la nostra recuperació.
També ens volem fer ressò, donat que la Clàudia també ha estat víctima d’això, que algunes empreses --especialment greu en tractar-se d’empreses publiques-- “aconsellen” que atesa la seva malaltia crònica, és millor que acceptin un canvi en el seu lloc de treball, sense haver demostrat de forma objectiva que no estan capacitats per fer-ho, el que demostra que encara estem molt lluny de respectar el que he anomenat la presumpció d’innocència, sinó també el dret fonamental que ningú pot ser discriminat per raó de malaltia.
Ja va sent hora que canviem el “xip” i enlloc de donar un tracte discriminatori a les persones que tenim una malaltia crònica, com millor en prescindim o els arraconem, fem tot el possible perquè no tinguin entrebancs o fins tot facilitem el seu correcte accés al mercat laboral.
Clàudia, tens el nostre suport, i restem expectants a que la Justícia, posi a tothom al seu lloc.
Jaume Oriell i Corominas
President de l’Associació de Diabètics de Catalunya a les Comarques Gironines
Advocat
|
versión en español
|
|
