Excursió a la Cova Fou de Bor (Bellver de Cerdanya)
13 participants, entre diabètics i acompanyants, ens vam trobar a l’alberg de Can Ribals el dissabte a la tarda. Després de confirmar tots els pronòstics que l’endemà no podríem fer esquí de fons, vam decidir que faríem la Cova Fou de Bor (Bellver de Cerdanya).
Un cop tots a l’alberg i fetes les presentacions de rigor, vam col·locar-nos en les nostres habitacions. Després de sopar i sense poder veure el barça-madrid, vam fer una mica de sobretaula i els jocs de cartes que ja són tota una tradició pels veterans del grup.
Les instal·lacions de l’alberg ens van permetre poder veure unes pel·lícules per els més agosarats i anar-sen a dormir els més sensats, la veritat que vistes les pel·lícules valia més la pena ….., jejeje.
El diumenge al matí després d’un bon esmorzar, els monitors ens van explicar el planing que tenien previst i ens van repartir el material que ens faria falta per fer la nostra activitat. A partir d’aquí vam anar amb cotxe fins a Bor, un poblet molt bonic que hi ha aprop de Bellver de Cerdanya.
Un cop allà vam fer un camí de 15 min. d’aproximació a la cova, ens varem posar tot el material (casc, frontal i granota) i vam fer una pujada amb forta pendent per arribar a l’entrada de la cova Fou de Bor. Després d’escoltar atentament les instruccions que ens van donar els monitors, vam començar a endinsar-nos a la cova. Uns més que d’altres ens vam anar treient del damunt aquella mica (alguns força) de respecte que ens feia estar en un lloc mot reduït i amb forta humitat. Més d’un vam fer mitja volta i ens ho varem pensar dos cops abans de continuar, i si no hagués estat per l’ajuda i ànims dels monitors no haguéssim seguit.
Un cop passades les primeres impressions tot va ser més fàcil; vam disfrutar moltíssim del que pot arribar a fer la mare naturalesa en plena ebullició. L’espectacle valia la pena i unes vegades de genolls a terra, altres estirats i altres ajupits vam anar guanyant metres i aconseguint arribar al lloc més fons de la cova. Allà el monitor ens va explicar que la cova seguia sota l’aigua fins encara no se sap on, començava en un petit llac que amb prou feines es veia i encara no s’hi ha trobat el final degut a la gran dificultat de l’exploració de coves en aigües subterrànies.
A partir d’aquí el camí de tornada va ser pel mateix lloc per on havíem vingut, sense cap mes complicació sinó que gaudint de la gran bellesa del lloc. Un cop fora ja ens vam relaxar i vam tornar cap al punt de partida on teniem els cotxes i on vam fer el pic-nic de dinar.
Una experiència més del grup de joves de SweetCatalunya que possiblement repetirem.
Jordi Paretas
Sweet Girona, Joves amb Diabetis
Març 13th, 2007 at 13:46
Quina rabia que en fa haver-me perdut per tant poquet aquesta passejada subterrania!!!
No hi ha cap foto de l’interior de la cova?
Març 15th, 2007 at 21:25
Una vegada superada la por, és una passada!!!! Val la pena entrar i gaudir-ne!!!!
Caldrà repetir-ho!!!!!
Març 18th, 2007 at 20:21
Ei! quina passada!!!!que guapo! I m’ho vaig perdre….un petonet a tots!fins aviat
Març 20th, 2007 at 16:56
Va ser una passada, una nova experiencia per repetir
Març 27th, 2007 at 9:48
Ohhhh quina canya !!!
)
A la pròxima us ben asseguro que vaig (si econòmicament puc, clar
Març 29th, 2007 at 9:58
Realment va ser una experència molt gratificant, la sensació de silenci a les fosques al fons de la cova, va ser interessant
Desembre 26th, 2007 at 0:57
Hola m’agradaria visitar la cova amb nens de 12 anys. Que us a sembla?, hi ha algun perill. Diuen que quan plou la cova s’inunda.
Gracies
Gener 14th, 2008 at 17:36
Hola Elisenda,
Per suposat en aquesta cova s’hi ha d’anar amb gent experta i amb material adecuat, ja que pot ser perillós i es bastan profunda amb llocs molt estrets.
Nosaltres vem anar amb els monitors de la casa de Colonies Can Ribals i la veritat es que va anar molt bé. Ells t’aconsellerant millor si es pot fer amb nens de 12 anys.